Ciència en temps de Postmodernitat

Per Kilian Vindel - Astrolliurona / Astrobanyoles      21/11/2020

Instagram:  kilian_vindel_astrophotography     

Durada aproximada de la lectura de l'article: 4 minuts.

 

Prefaci personal:

La Ciència d'avui és economia de demà.

L'Economia d'avui és profundament injusta i mancada de tota ètica perquè en el passat no va gravitar ni en la Ciència ni en l'Art.

 

La 'Modernitat' abans de definir què és la 'Postmodernitat':

En la Història hi ha edats que queden perfectament definides. Pel que fa a Europa, l'Edat Antiga va des de les primeres civilitzacions fins a la fi de l'Imperi Romà d'Occident a l'any 476; l'Edat mitjana des d'aquesta data fins al descobriment d'Amèrica al 1492; l'Edat Moderna des d'aquest moment fins a la Revolució Francesa de 1789; i des de llavors estaríem en l'Edat Contemporània.

Però hi ha una altra possibilitat de distingir eres històriques i que es basa en els conceptes de ciència, tecnologia i raó, i els seus respectius papers en el procés històric, i és aquí on entra en joc els conceptes de Modernitat i Postmodernitat. El terme 'Modern' apareix i reapareix a Europa exactament en aquells períodes en els quals es forma una consciència d'una nova època a través d'una relació renovada amb els 'antics'.

El punt de partida de la 'Modernitat' és la il·lustració (Europa, segle XVIII), amb la pretensió de desenvolupar les esferes de la Ciència, la Moralitat i l'Art. Un projecte avantguardista a la recerca d'un progrés i un avanç cap a una societat que dignifiqués a la mateixa condició humana.

 

Què entenem per 'Postmodernitat' i quan apareix:



A principis dels anys setanta del segle XX es detecta que el 'Modernisme' i les idees de la Il·lustració, generen una resposta cada cop més dèbil. El poeta, assagista i diplomàtic Mexicà Octavio Paz ho va definir com "Estem experimentant el fi de la idea de 'Modernisme' i Art modern".

Les causes d'aquesta pèrdua d'afiliació són clares. Per citar-ne algunes: El tercer Reich (o els EUA) amb el seu ús i abús de la Ciència per a finalitats armamentístiques i genocides; la religió Catòlica al món occidental, amb escàndols sexuals arreu i incapaç d'actualitzar i modernitzar els seus dogmes; el Capitalisme, amb el crac del 29 i escorat cada vegada més a posicions més conservadores i mutant al que avui coneixem com a 'Neoliberalisme, etc.

És sobradament coneguda la tercera llei de Newton, que ens diu que tota acció genera una reacció, i és aquí, i com a reacció a molts dels fets esdevinguts durant bona part del segle XX, on apareix allò que entenem com a 'Postmodernitat'.

La postmodernitat és, doncs, un conjunt de moviments d'àmbit filosòfic, cultural, polític i artístic, perfectament alineats i contraposats al paradigma de la 'Modernitat' i als preceptes de la il·lustració mencionats anteriorment: Ciència, racionalisme, ètica, moralitat i disciplines artístiques.

La ideologia postmoderna, segons els seus fidels defensors, defensa la subjectivitat individual, la llibertat personal, l'analogisme enfront del dualisme, el relativisme, l'acceptació de l'existència d'emocions, del cos físic no separat de la ment, de relacions personals i d'espiritualitat a més de la raó pura, la hibridació, la cultura popular, la creació i modificació o adaptació continuada de noves lleis i polítiques per part de l'acció ciutadana, i en general la descentralització de l'autoritat política, intel·lectual i científica. D'altra banda, desconfia de les metanarratives i del que defineix com a grans relats, els grans sistemes de coneixement teòric estructurats i presentats com a inqüestionables i inamovibles.

 

La Postmodernitat en l'art i la cultura:



En les darreres dècades, ja dins d'aquest context de Postmodernitat, "coses" bastant sorprenents han rebut el nom d'Art.


Hi ha la sensació que disciplines com la pintura o l'escultura, han estat pastades i retorçades en una demostració extraordinària d'elasticitat. Un clar exemple que termes com Art o Cultura, poden estendre's per incloure-hi a gairebé qualsevol "cosa". La mateixa paraula "escultura" és, cada cop més, de difícil pronunciació.

La postmodernitat i el concepte d'"afiliació":



Sí, son temps d'"afiliació i pertinença", sense importar en "què", amb "qui" o el "com". Són temps de "solidaritat", curiosament dins del context més individualista, egocèntric i hedonista que mai hagi conegut la condició humana. Són temps on tothom sap de tot però, i alhora, la saviesa s'extingeix.

 

Ciència en temps de Postmodernitat:



L'any 1983, el grup madrileny Golpes Bajos editava el seu primer treball discogràfic en el que hi destacava 'Malos tiempos para la lírica', un títol gairebé profètic i perfectament extrapolable al context científic actual. Sí, una part substantiva de la societat occidental enyora els sopars "recalentats" del passat neolític i preindustrial, i ha fixat la ciència al centre de la diana. Crítiques i desconfiança envers la medicina, la inversió en tecnologia, vacunes en temps de pandémies, investigació i recerca en qualsevol matèria, el coneixement del cosmos, etc. Cap branca de la ciència escapa a la 'tirania' de la Postmodernitat i dels seus "afiliats".

 

Conclusió personal:



Sí d'acord, la ideologia Postmoderna podria estar justificada pels disbarats esdevinguts durant bona part del segle XX i que posaven en dubte el projecte 'Modernista' de la Il·lustració. Els hem citat abans: El tercer Reich o els EUA , amb el seu ús i abús de la Ciència per a finalitats armamentístiques i genocides; la religió Catòlica al món occidental, amb escàndols sexuals arreu i incapaç d'actualitzar i modernitzar els seus dogmes; el Capitalisme, amb el crac del 29 i escorat cada vegada més a posicions més conservadores i mutant al que avui coneixem com a 'Neoliberalisme'.

Però no és menys cert que, i alhora, La 'Postmodernitat' ha esdevingut un calaix desastre (mai millor dit), absolutament eclèctic on conviuen des de Neoconservadors de dretes i extrema dreta, passant per extremistes d'esquerres i afiliats als moviments NEW AGE, consumidors compulsius, negacionistes de tota mena (salvo de mateixos), terraplanistes, Trumpistes, espiritualistes de baixa o molt baixa resolució (a les antípodes de les doctrines Espiritualistes de segles enrere), ufòlegs, i així un llarg etcètera que podria durar línies i línies.

Crec que el Racionalisme il·lustrat, i el paradigme de Ciència+Ètica+Art, té encara, molt de recorregut, i amb escreix. La manca d'Ètica personal i de moral col·lectiva durant bona part del segle XX va generar, i amb raó, els dubtes sobre el projecte en si. Cal actualitzar-lo, tot aprenent de les errades esmentades.

Qui sap, potser aquest és un debat quasiobsolet que va tenir el seu moment en els noranta. Potser, a hores d'ara, el que tenim són els últims "encenalls" dels "Postmos". O no, d'obsolet, res. És només, que la 'Postmodernitat' ha adquirit noves disfresses, es manifesta d'una altra forma i continua essent la coartada intel·lectual de la irracionalitat. Sigui com sigui, la lluita contra l'irracionalisme seguirà perquè aquest sempre apareix amb diferents manifestacions, gens estrany si recordem el que ens diu la neurociència sobre el nostre cervell.

I per acabar... una mica d'humor incisiu sobre la postmodernitat:

Clickeu aquí...