(Des)Avantatges de la constel·lació de satèl·lits Starlink

Per Kilian Vindel - Astrolliurona / Astrobanyoles      

Instagram:  kilian_vindel_astrophotography     

Durada aproximada de la lectura de l'article: 4 minuts.

 

Els fets:

  • STARLINK és el projecte i, alhora, la marca comercial de l'empresa SPACE X, per a la creació d'una "constel·lació" de satèl·lits d'internet.

  • La recerca i desenvolupament del projecte s'inicien el 2015 en les noves instal·lacions de SpaceX situades a Redmond, estat de Washington.

  • El novembre de 2018, SPACE X va rebre l'autorització del FCC (Comissió Federal de Comunicacions, amb seu als EUA) per desplegar 7.518 satèl·lits de banda ampla, que se sumarien als 4.425 aprovats al març del mateix any.

  • El 22 de febrer de 2018 es varen llençar els primers prototips de satèl·lit i el 23 de maig de 2019 els primers 60 satèl·lits. L'inici de les operacions comercials de la constel·lació està prevista per a finals d'aquest mateix 2020.

Les característiques dels satèl·lits:

  • La constel·lació de satèl·lits orbitarà a 550 quilòmetres, en la part inferior de l'OBT o òrbita Terrestre baixa.

  • Segons els documents presentats per SPACE X davant FCC (Comissió Federal de Comunicacions), els satèl·lits empraran enllaços òptics entre si i antenes de feix en fase digitals en les bandes Ku i Ca. Donada la magnitud i envergadura d'aquest projecte, SpaceX busca la confidencialitat envers els detalls dels enllaços òptics entre satèl·lits, excepte en el fet que utilitzaran freqüències per sobre de 10.000 GHz.

La principal finalitat (segons l'empresa SPACE X):

  • SpaceX pretén convertir-se en una ISP (De l'anglès "Internet Service Provider") mitjançant la posada en marxa dels 11.943 satèl·lits previstos (7.518 satèl·lits de banda ampla + 4.425 aprovats al març del mateix any).

  • Donarà un servei d'internet de banda ampla, baixa latència i "cobertura mundial" a baix cost.

    • S'entén per "cobertura mundial" el fet que no hi haurà cap metre quadrat en tot el planeta on no es pugui rebre internet. Repetim: "no hi haurà cap metre quadrat en tot el planeta on no es pugui rebre internet".

    • Entenem per "latència" el temps que triga a transmetre's un paquet de dades entre dos punts d'una xarxa, i és un factor clau en les connexions a Internet.

    • El trànsit d'Internet a través d'un satèl·lit geoestacionari té una latència teòrica mínima d'almenys 477 mil·lisegons des de l'usuari al satèl·lit però, en la pràctica, aquesta latència és de 600 mil·lisegons o més. Els satèl·lits de Starlink operaran i orbitaran en òrbita baixa entre 1/30 i 1/105 de la distància de les òrbites geoestacionàries i, per tant, oferirien latències en un rang d'entre 7 i 30 mil·lisegons, comparables o inferiors a les xarxes de cable o fibra existents.

  • Els beneficis de la venda d'Internet serviran, sempre segons SPACE X, per al finançament de projectes relacionats amb Mart.

El rerafons:

  • La possible venda de STARLINK al mateix govern dels EUA, en plena guerra 5G.

    • Es calcula que els EUA haurien d'invertir, per migrar la connexió 4G a la 5G, de l'ordre de 150.000.000.000 $ (cent cinquanta mil milions de dòlars americans), amb cablejat de fibra Òptica. La intenció de la "Constel·lació" de Satèl·lits Starlink és completar el seu projecte amb una despesa de "només" 10.000.000.000 $ (deu mil milions de dòlars Americans). Estem parlant doncs, d'un cost d'una quinzena de vegades menor del que suposaria migrar de 4G a 5G.

  • Space X també planeja vendre satèl·lits per a ús militar. Per raons òbvies no es pot obtenir gaire informació sobre aquest punt, salvo alguns articles com: SpaceX's Starlink eyed by US military as co. raises $500-750M for development.

  • Aconsellem, per tal d'entendre una mica més tot plegat, aquest article publicat el 6 de febrer de 2020 en la prestigiosa revista Bloomberg, escrit pel columnista Ashlee Vance, i en el qual s'afirma que SpaceX està planejant independitzar el seu projecte d'internet Starlink i treure a borsa el negoci.

La problemàtica, amb dades objectives:

  • Com a principi general, les instal·lacions de radioastronomia, o radiotelescopis, són molt vulnerables als enllaços de telecomunicació dels satèl·lits i a usos aeris. En l'espai, els satèl·lits STARLINK funcionen amb energia solar i es comuniquen entre si mitjançant enllaços òptics i freqüències properes a la ràdio, que són les que utilitzen els radio-astrònoms per a estudiar el cosmos.

  • Quan mirem el cel, voldríem continuar veient la lluna, els planetes del sistema solar, constel·lacions, cúmuls globulars, nebuloses, galàxies...i no pas "constel·lacions de satèl·lits". Sense anar més lluny, l'observació de les constel·lacions va ser indispensable per la supervivència dels nostres ancestres i, per tant, de la nostra espècie.

La problemàtica, des del meu punt de vista:

  • Em pregunto si és estrictament necessari que no quedi cap metre quadrat del planeta on connectar-se a internet.

  • Em pregunto, també, si és estrictament necessari que els dos mil cinc-cents milions d'éssers humans que viuen sense accés a internet, passin a "connectar-se" a la xarxa, per la "gràcia" del Sr. Musk. De ben segur que aquests dos mil cinc-cents milions d'éssers humans deuen pensar que la resta necessitem "connectar-nos" a la vida.

  • Malgrat que no hi ha cap treball que conclogui que l'excés de satèl·lits circumdants afegeixi més estrès a la biosfera terrestre, sembla raonable pensar que, i per un principi de causalitat, sí que hi hagi afectació.

  • Em pregunto, per descomptat, per la veritable finalitat del govern dels EUA d'Amèrica per adquirir tota aquesta xarxa que no deixarà cap metre quadrat del planeta sense cobertura. I la finalitat no és altra, doncs, que descarregar-nos el nombre més gran possible de dades, per tal de tenir un "target" de les nostres prioritats comercials i intel·lectuals, les quals seran satisfetes a velocitats properes a la de la llum.

 

  

Kilian Vindel - Astrolliurona / Astrobanyoles

Instagram:  kilian_vindel_astrophotography

Email: direccion@vinpertour.com