Estem sols o estem aïllats? Fermi o Drake? Radiotelescopis?

Per Kilian Vindel - Astrolliurona / Astrobanyoles      25/01/2021

Instagram:  kilian_vindel_astrophotography     

Durada aproximada de la lectura de l'article: 6 minuts.

 

Les preguntes:

  • Estem sols a l'Univers i, per tant, la vida és un accident esdevingut només al planeta Terra?
  • És la vida una norma de l'Univers i, per tant, més tard o més d'hora, pot esdevenir arreu i en unes condicions determinades?
  • Si la vida és la norma de l'Univers, hem estat visitats o observats? I si no hem estat ni visitats ni observats, per quina raó ha sigut?
  • És possible, doncs, que la nostra posició en la Via Làctia dificulti a altres civilitzacions la nostra localització com, per exemple, ens costaria trobar un poble aïllat a alta muntanya? Estem, doncs, aïllats?

 

Què en sabem sobre la l'"Habitabilitat de l'Univers":

  • Es pot concloure que a la nostra Galàxia, la Via Làctia, i segons dades obtingudes de les diverses missions espacials, entre d'altres la missió GAIA de l'agència espacial Europea ESA, hi ha, com a mínim, de l'ordre de cent mil milions de sistemes solars contemporanis. Tanmateix, podem afirmar categòricament, que tots i cadascun d'ells tenen la seva corresponent regió planetària. Planetes amb llunes o sense. Asteroides i cometes que impacten a planetes i llunes i dipositarien, entre d'altres, elements i molècules complexes que podrien desencadenar vida en unes condicions determinades.
  • Segons els estudis liderats per Christopher Conselice, professor d'Astrofísica de la Universitat de Nottingham, i presentats a la revista Nature el 16 d'octubre de 2016, hi ha, com a mínim, dos bilions de Galàxies, a banda de la Via Làctia, en aquella part de l'Univers que podem mesurar des de la nostra posició i amb la tecnologia actual. Se sobreentén, doncs, que totes i cadascuna d'aquestes Galàxies contenen desenes o centenars de milers de milions de sistemes solars, tots i cadascun d'ells amb la seva corresponent regió planetària.
  • Els elements de la taula periòdica, formulada el 1869 pel químic rus Dmitri Mendeléiev, no són quelcom exclusiu del planeta Terra o del nostre Sistema Solar. Es pot afirmar de manera rotunda que són presents arreu de l'Univers. Àtoms que s'entrellacen entre si per donar pas a molècules i compostos, alguns dels quals són indispensables per a la formació de la vida en unes condicions determinades.
  • En aquest enllaç trobareu una excel·lent conferència de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, sota títol "Las raices cósmicas de la vida" i impartida per Josep Maria Trigo Rodríguez, astrofísic format a la Universitat de València on es doctorà 'cum laude' el 2002 amb un treball sobre la interacció dels meteorits amb l'atmosfera terrestre i el seu origen dinàmic. En aquesta conferència ens mostra la importància cabdal d'un tipus de meteorits (les condrites) com a portadors i aportadors de molècules i components indispensables per desencadenar la vida sota unes condicions determinades.
  • En aquest altre enllaç trobareu una altra excel·lent conferència organitzada per la Càtedra Lluís Santaló a la Casa de Cultura de Girona, sota títol: "Habitabilitat de l'Univers" i impartida per Fernando J. Ballesteros, doctor en física i cap d’Instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. En aquesta conferència es responen totes les preguntes inicials d'aquest article.

 

L'equació de Drake:

  • L'astrònom Frank Drake (1930), un dels pioners del projecte S.E.T.I , va proposar en 1961 una equació permet estimar el nombre de civilitzacions intel·ligents, amb tecnologia avançada i susceptibles de ser presents en la nostra galàxia contemporàniament.

    L'equació de Drake es basa en coneixements que van des de l'astrofísica fins a la biologia, i és el producte de les següents variables:

    N = E × FP × NE × FL × FI × FC × L,

    on:

    N és el nombre de civilitzacions intel·ligents amb tecnologia avançada en la Via Làctia.
    E és el nombre d'estrelles en la nostra galàxia .
    FP és la fracció d'aquestes estrelles amb sistemes planetaris.
    NE és el nombre de planetes favorables a la vida per cada sistema planetari.
    FL és la fracció d'aquests planetes en els quals es desenvolupa vida.
    FI és la part d'aquests planetes en els quals emergeixen éssers intel·ligents.
    FC és la porció d'aquests planetes en els quals els seus habitants desenvolupen la suficient tecnologia per a comunicar-se.
    L és la durada de la vida d'una civilització avançada.

 

 

 

 

  • Les variables d'aquesta equació, però, poden ser utilitzades amb uns paràmetres conservadors, i obtenir resultats de N descoratjadors, o bé amb paràmetres més optimistes, i obtenir resultats de N amb xifres superiors als tres dígits només dins la Via Làctia.
  • No us perdeu aquest vídeo de la sèrie COSMOS on Carl Sagan, el popular astrofísic i divulgador Científic, explica de manera diàfana i meridiana els possibles resultats de l'equació de Drake.

 

La paradoxa de Fermi...com a contrapunt de l'equació de Drake:

  • Si hi ha milers de milions de galàxies, estrelles i planetes, com pot ser que no ens hagi visitat cap civilització extraterrestre fins al moment? Estem, doncs, sols en l'univers?
  • Aquesta és la pregunta que es va fer Enrico Fermi, físic italià que va fer grans aportacions a diversos camps de la física, des de l'estructura nuclear fins al comportament estadístic de moltes partícules quàntiques. Va ser un experimentador nat, un teòric de primera classe, un professor estimat i un apassionat per la física en general.
  • Una possible resposta a la paradoxa de fermi és, i com hem esmentat a l'inici d'aquest article, la nostra posició aïllada entre dos dels braços principals de la Via làctia. Per entendre'ns: no és el mateix el tràfic diari en una ciutat com Barcelona, que el tràfic diari que hi pot haver en el nucli poblacional de Lliurona.

 

Arecibo, el missatge, el Porjecte SETI i la manera més adequada de seguir rastrejant:

  • El radiotelescopi d'Arecibo està situat a Puerto Rico. És administrat per la Universitat Cornell amb un acord de cooperació amb la National Science Foundation. Aquest radiotelescopi fou el telescopi més gran mai construït, fins a la inauguració del RATAN-600 (Rússia) amb la seva antena circular de 576 metres de diàmetre. Recull dades radioastronòmiques, aeronomia terrestre i radar planetaris per als científics de tot el món. Tot i que ha estat emprat per a diversos usos, la seva funció principal és l'observació d'objectes estel·lars. Arecibo és la font de dades per al projecte SETI@home proposat pel laboratori de ciències espacials de la Universitat de Berkeley. El radiotelescopi d'Arecibo es va desplomar a causa d'un col·lapse en la seva plataforma. La principal causa de l'esfondrament, és la retallada rebuda en la dotació econòmica anual del Radiotelescopi. En aquest moment s'estudia reconstruir-ho.

 

  • El missatge d'Arecibo es va enviar a l'espai una única vegada, per mitjà d'ones de ràdio en freqüència modulada (sí, aquesta FM que sintonitzes en la teva ràdio), amb motiu de la remodelació del radi telescopi (el més gran del món). Es va enviar en direcció al cúmul globular M13 (també conegut com el Cúmul d'Hèrcules), a vint-i-cinc mil anys llum de distància, perquè era un cúmul estel·lar pròxim en el cel en aquest punt i lloc. No obstant això, per a quan el missatge arribi allí, M13 s'haurà mogut.
    • El missatge es componia de 1.679 bits binaris (és a dir, només uns i zeros) i es va trigar menys de tres minuts a enviar-se. La xifra de bits no és a l'atzar. És un número semiprimer (és a dir, el producte de dos nombres primers, en aquest cas, 73 i 23) i el missatge es compon de 73 files i 23 columnes. Si es compon a l'inrevés (23 files i 73 columnes) no té cap significat. Si el missatge s'interpreta correctament i es tradueix a imatges, caràcters i espais, apareix la imatge que acompanya aquest paràgraf.
    • Els creadors del missatge varen ser Frank Drake i Carl Sagan, entre altres. La idea era que una civilització alienígena que rebi el missatge reconegui que 1.679 és un número semiprimer i múltiple de 23 i 73, i decideixin posar-los en forma de rectangle. Però fins i tot si els habitants de Messier 13 responguessin immediatament, hauríem d'esperar almenys 43.960 anys per a rebre la seva resposta. En realitat, el missatge mai va ser dissenyat com una comunicació interestel·lar, sinó com una demostració del potencial del telescopi després d'haver millorat el plat.

 

  • En 1999 dos investigadors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley van tenir una idea singular: la de crear un esforç de computació distribuïda per a la cerca de vida extraterrestre intel·ligent. Així va néixer Seti@home, un projecte que ha permès que milions de persones contribueixin amb els seus ordinadors a processar cadenes de dades que permetien tractar d'ajudar en aquesta prodigiosa missió. Després de tot aquest temps i més de cinc milions de participants els responsables de Seti@home han anunciat que aquest projecte se suspendrà de manera indefinida i es deixarà d'"enviar nou treball als usuaris", encara que avisen que aquest no és la fi de la col·laboració pública en aquesta mena de projecte científic.

 

  • La pregunta és si els Radiotelescopis que operen en la longitud d'Ona de ràdio (es propaguen des de freqüències de 10 THz fins a 10 kHz, de les quals les longituds d'ona són des dels 100 micròmetres (0,0039 polzades) fins als 100 kilòmetres) és la manera més adequada de rastrejar la immensitat de l'Univers...

 

When the 'pineal gland' killed the radio...telescope:

  • La ubicació anatòmica de l'ànima humana ha constituït un controvertit motiu de discussió en els àmbits filosòfic, teològic i científic al llarg de la història. Una de les hipòtesis més conegudes sobre aquest tema va ser proposada pel filòsof racionalista Francès René Descartes, per a qui l'ànima s'allotjaria en la glàndula pineal, òrgan cerebral l'especial localització del qual li permetria dirigir adequadament el funcionament del cos humà.
  • Les funcions de la glàndula pineal, des d'un punt de vista estrictament mèdic, són: Segregar melatonina, reforçar el sistema immunitari, regular funcions endocrines, regular el ritme circadiari i els cicles de vigília i somni, regular ritmes estacionals, regular l'estrès, regular el rendiment físic i estat d'ànim i influir en les hormones sexuals.
  • En les darreres dècades, però, i en un context de Postmodernitat, a l'empara de moviments "New Age", i tot partint de les idees de la filosofia Vedanta i dels postulats de Descartes, s'ha atorgat a la glàndula pineal l'etiqueta de "el tercer ull". Un mena de vòrtex energètic que, entre d'altres, es comunica amb el cosmos i que, sota determinades "condicions", ens permetria viatjar per l'Univers tot transcendint les lleis de la física macroscòpica.
  • Com a opinió purament personal : mentre alguns continuen "viatjant" per l'Univers amb una certa soltesa i des d'una estora de casa, la Ciència, de la mà del mètode científic i la curiositat humana, continuarà, de manera lenta però decidida i perseverant, a la recerca de dades del Cosmos per tal de respondre les preguntes més fonamentals de la nostra existència, i ho farà, entre d'altres, amb telescopis, radiotelescopis, acceleradors de partícules, missions espacials, sondes, etc.

 

Conclusions de la má de Carl Sagan:

  • "A vegades penso que hi ha vida en altres planetes i a vegades penso que no. Qualsevol de les dues respostes és fascinant"
  • "L'Univers és un lloc massa gran. Si només hi hagués vida a la terra, quina gran pèrdua d'espai!"
  • "L'estudi de l'univers és un viatge a l'autodescobriment"
  • i la més evident pel meu gust "L'absència d'evidència no és evidència d'absència"

Bibliografia aconsellada: "Las raices cósmicas de la vida", Josep Maria Trigo i Rodríguez. Col·lecció:  El espejo y la lámpara, Servei de pUblicacions de la UAB.