Vida als núvols de Venus? Kilian Vindel 29/09/20

Per Kilian Vindel - Astrolliurona / Astrobanyoles      

Instagram:  kilian_vindel_astrophotography     

 

 

Els fets:

En data 14 de setembre es publica a la revista NATURE ASTRONOMY un article sota títol "Phosphine gas in the cloud decks of Venus", signat per diversos investigadors Estatunidencs i Britànics, encapçalats per Jane S. Greaves de la Universitat de Cardiff, i on afirmen haver detectat fosfà en les capes altes de l'atmosfera de Venus.

Segons els autors no existeix cap mecanisme geoquímic o fotoquímic que expliqui la formació de tant de fosfà a Venus pel fet que la seva atmosfera és molt oxidant.

Suggereixen, doncs, que el fosfà podria ser un biomarcador, és a dir, un compost químic, element o isòtop que procedeixi inequívocament de l'activitat biològica d'un organisme.

Els matisos:

L'article, com hem dit, es publica a NATURE ASTRONOMY i no a la revista principal NATURE. Això no desmitifica l'article en si, però no deixa de ser rellevant que ho publiquin en la seva revista secundària.

La revista Science va rebutjar la publicació d'aquest article.

En el propi "Abstract" de l'article, els investigadors parlen d'"aparent presència de fosfà (the apparent presence of phosphine (PH3)", deixant la porta oberta a possibles errades en els processos de mesura i/o detecció.

Què és el fosfà?:

És un compost gasós incolor, inflamable i molt tòxic amb la fórmula química PH3. A la Terra es pot produir en petites quantitats a partir de la descomposició de la matèria orgànica.

El mètode emprat per la "detecció":

Els observatoris ALMA (març de 2019, Xile) i JCMT (juny de 2017, Hawaii) han estat els encarregats d'observar les capes altes de l'atmosfera de Venus, tot emprant el mètode de l'espectroscòpia i, més concretament, el que es coneix com "l'espectre d'absorció".

"L'espectroscòpia" és la tècnica que estudia la interacció entre la radiació electromagnètica i la matèria, mentre que "l'espectre d'absorció" d'una matèria mostra la fracció de la radiació electromagnètica incident que un material absorbeix dins d'un rang de freqüències.

Tots dos observatoris, ALMA i JCMT, treballen en el rang mil·limètric de l'espectre on es pot observar una de les signatures espectrals de la molècula de fosfà (a 1,123 mil·límetres de longitud d'ona).

Els precedents:

El 16 de setembre de 1967, els investigadors HAROLD MOROWITZ i CARL SAGAN publicaven un article sota títol "Life in the Clouds of Venus? (Vida als núvols de Venus)", en el que proposen la possible existència de microorganismes en les capes altes de l'atmosfera de Venus.

En "l'Abstract" de l'article hi llegim "Mentre que les condicions superficials de Venus fan que la hipòtesi de la vida allà sigui inversemblant, els núvols de Venus són una història totalment diferent. Com es va assenyalar fa uns anys, l'aigua, el diòxid de carboni i la llum solar, requisits previs per a la fotosíntesi, són abundants a la rodalia dels núvol"

Els dubtes i la controvèrsia:

Argumentum ad ignorantiam, és a dir, l'absència d'evidència no és evidència d'absència. Dit d'una altra manera, que no es pugui explicar la presència de fosfà per mecanismes geoquímics o fotoquímics amb les observacions actuals i prenent com a exemple el que passa a la terra, no vol dir que altres mecanismes abiòtics que desconeixem de Venus no ho poguin fer.

A més, la concentració estimada de fosfà en aquests núvols (~20 ppb (20 parts per cada mil milions)) genera incertesa, donades les complexitats de les observacions i les quantitats tan petites, en termes percentuals, de les que es parlen.

Les línies espectrals de les atmosferes planetàries no són senzilles d'observar des de la Terra i és fàcil confondre's amb les línies d'altres compostos i elements, alguna cosa que ja va passar amb el metà marcià en ser estudiat des d'observatoris terrestres.

Les bones notícies:

Venus ha tornat. Sí. Dença que l'any 1984 la sonda soviètica VEGA 1 penetrés a l'atmosfera de Venus, sense cap èxit remarcable, el nostre planeta veí havia caigut en l'oblit, entre altres raons per l'interès creixent en Mart, i algunes de les llunes de Júpiter i Saturn, candidates a albergar vida: Encèlad, Europa o Tità.

Ha arribat l'hora de tornar a Venus, amb tecnologia punta i instruments més moderns, per aprofundir en el seu coneixement present, passat i futur i explorar la possibilitat de vida en aquestes capes altes de la seva atmosfera.

En aquest sentit, aconsellem seguir el futurista projecte HAVOC de NASA.

 

Opinió personal:

Què és la vida?

Res em sembla més fascinant que resoldre si la vida és un accident que només ha esdevingut a la Terra o, al contrari, si la vida és la norma primera de l'Univers. Qualsevol recurs que es destini a resoldre aquesta noble pregunta, està més que justificat.

No tinc cap dubte que ens movem en el segon escenari, un Univers apte i òptim per albergar tota mena de vida, la que podem imaginar i la que no, la que podríem detectar i la que no o amb la que podríem interactuar i amb la que no.

 

Kilian Vindel - Astrolliurona / Astrobanyoles

Instagram:  kilian_vindel_astrophotography

Email: direccion@vinpertour.com

 

La línea del fosfano en Venus detectada por el observatorio JCMT